Tinc moltes ganes de parlar-vos de l'espectacle de circ que vaig anar a veure ahir, però no sé per on començar. Amb la meva cosina de 9 anys, vam anar a veure el Circ Cric, una companyia de Sant Esteve de Palautordera que forma part de pallassos sense fronteres. Quan era més petita, havia anat a veure un espectacle a la seva carpa, al Baix Montseny i recordava que m'havia encantat, però no ho recoradava tant com ara. Ahir vaig reviure, des de feia molt temps, dues hores i mitja de màgia, fantastia, rialles i il·lusió. Que bèstia!
Des del primer minut d'espectacle, tota la companyia, inclosos els músics, ja t'ha atret i no tens temps ni ganes de desconectar. És un espectacle pensat per a tota la família, per totes les edats i tots els públics. De tal manera que els assistents i voluntaris que van sortir a l'escenari, tant eren nens de 2 anys com pares i mares d'edats ben diferents. I, curiosament, cap d'ells tenia cap problema per fer d'ajudant del Tortell Poltrona. Ni un sol plor per tenir una cara pintada tan a prop. Que bèstia!
Perquè us en feu una idea, a la pàgina web del circ es descriu com una fàbrica de somnis, un laboratori on es crea, s'investiga, es produeixen i es difonen espectacles de circ. I no en tinc cap dubte. quan es va acabar l'espectacle i vam acompanyar la meva cosina a casa seva, la seva mare li va preguntar: "Com ha anat? Que és com el que vam anar a veure tu i jo fa unes setmanes?" "No mama, aquest circ és diferent." "I com el que vas veure fa uns mesos al poble del costat?" "No mama, aquest circ és diferent! Aquest circ no té animals. Només un: una puça, que és amiga del pallasso i de tothom." Que bèstia!
Durant les dues hore si mitja d'espectacle expliquen la seva història, tot el que han fet i desfet, tot el que han après i crescut, tot el que han viatjat i vist i tot el que han rigut pel món. Expliquen com a part de l'espectacle que no es poden fer fotos, que no es pot fumar, que no es pot baixar a la pista. Expliquen què és per ells el circ, què ens volen transmetre i què fan per aconseguir-ho. Expliquen que ells viatgen per fer riure a tothom i no els agrada fer patir els animals. I, sobretot, expliquen que, per a ells, el circ és CULTURA. I no poden entendre que encara hi hagi gent que ho dubti... Que bèstia!
Et demanen, amb una cançó, una mica de fantastia, imaginació i ganes de passar-t'ho bé per poder gaudir del circ igual que ho fan ells. Durant aquestes dues hores llargues, ets capaç de convertir una escombra en un cavall, un embut en un casc, una cadira plegable en una trona de rei i una tapa d'olla en un escut. I amb tot això, encara pots veure representada una obra de teatre clàssic: Juli Cèsar, el famós empaperador de broma. Shakespeare. Que bèstia!
Us el recomano. De fet, no crec que encara en quedi algun dubte. Amb aquesta publicació us volia intentar transmetre les sensacions que vaig veure ahir, que de tant en tant, enmig de tantes incongruències socials, ja van bé.
