dilluns, 3 de gener de 2011

"Que bèstia!" Tortell Poltrona

Tinc moltes ganes de parlar-vos de l'espectacle de circ que vaig anar a veure ahir, però no sé per on començar. Amb la meva cosina de 9 anys, vam anar a veure el Circ Cric, una companyia de Sant Esteve de Palautordera que forma part de pallassos sense fronteres. Quan era més petita, havia anat a veure un espectacle a la seva carpa, al Baix Montseny i recordava que m'havia encantat, però no ho recoradava tant com ara. Ahir vaig reviure, des de feia molt temps, dues hores i mitja de màgia, fantastia, rialles i il·lusió. Que bèstia!

Des del primer minut d'espectacle, tota la companyia, inclosos els músics, ja t'ha atret i no tens temps ni ganes de desconectar. És un espectacle pensat per a tota la família, per totes les edats i tots els públics. De tal manera que els assistents i voluntaris que van sortir a l'escenari, tant eren nens de 2 anys com pares i mares d'edats ben diferents. I, curiosament, cap d'ells tenia cap problema per fer d'ajudant del Tortell Poltrona. Ni un sol plor per tenir una cara pintada tan a prop. Que bèstia!

Perquè us en feu una idea, a la pàgina web del circ es descriu com una fàbrica de somnis, un laboratori on es crea, s'investiga, es produeixen i es difonen espectacles de circ. I no en tinc cap dubte. quan es va acabar l'espectacle i vam acompanyar la meva cosina a casa seva, la seva mare li va preguntar: "Com ha anat? Que és com el que vam anar a veure tu i jo fa unes setmanes?" "No mama, aquest circ és diferent." "I com el que vas veure fa uns mesos al poble del costat?" "No mama, aquest circ és diferent! Aquest circ no té animals. Només un: una puça, que és amiga del pallasso i de tothom." Que bèstia!

Durant les dues hore si mitja d'espectacle expliquen la seva història, tot el que han fet i desfet, tot el que han après i crescut, tot el que han viatjat i vist i tot el que han rigut pel món. Expliquen com a part de l'espectacle que no es poden fer fotos, que no es pot fumar, que no es pot baixar a la pista. Expliquen què és per ells el circ, què ens volen transmetre i què fan per aconseguir-ho. Expliquen que ells viatgen per fer riure a tothom i no els agrada fer patir els animals. I, sobretot, expliquen que, per a ells, el circ és CULTURA. I no poden entendre que encara hi hagi gent que ho dubti... Que bèstia!

Et demanen, amb una cançó,  una mica de fantastia, imaginació i ganes de passar-t'ho bé per poder gaudir del circ igual que ho fan ells. Durant aquestes dues hores llargues, ets capaç de convertir una escombra en un cavall, un embut en un casc, una cadira plegable en una trona de rei i una tapa d'olla en un escut. I amb tot això, encara pots veure representada una obra de teatre clàssic: Juli Cèsar, el famós empaperador de broma. Shakespeare. Que bèstia!

Us el recomano. De fet, no crec que encara en quedi algun dubte. Amb aquesta publicació us volia intentar transmetre les sensacions que vaig veure ahir, que de tant en tant, enmig de tantes incongruències socials, ja van bé.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Parlem de superació

Us deixo amb el vídeo de Steve Jobs a Standford, subtitulat. És una prova de superació, de motivació per la feina feta i per la que queda per fer. És un símbol de lluita contra la quotidianeïtat.

I us convido a totes i tots a provar-ho, mai està de més...
No arriba als 15 minuts. És distret i no es fa llarg tot i que al principi pot semblar avorrit.

http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY

dimarts, 30 de novembre de 2010

Políticamente hablando...

No sabia com fer-vos saber que sóc una fanàtica de la Mafalda i, avui, crec que aquesta vinyeta està bastant ajustada a tot el que està removent aquest país...

dilluns, 15 de novembre de 2010

Paraules d'Augusto Boal, per qui el teatre és vida.

"Sin Disciplina no hay Vida Social; sin Libertad, no hay Vida.

La Disciplina de nuestro Juego es nuestra creencia de que debemos reestablecer el derecho que tiene cada ser de existir con dignidad. Creemos que todos/as nosotros/as somos más, y mucho mejores de lo que pensamos que somos. Creemos en solidaridad

Nuestra Libertad es para crear maneras de ayudar a humanizar la Humanidad, invadiendo libremente todos los campos de la actividad humana: social, pedagógica, política, artística... El Teatro es Lenguaje, por tanto puede ser usado para hablar de todos los asuntos humanos, no para ser limitado al teatro en sí mismo.

Creemos en Paz, no en Pasividad"

 Augusto Boal

dijous, 11 de novembre de 2010

MUERE LENTAMENTE

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música
quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su vestimenta
o bien no conversa con quien no conoce.

Muere lentamente
quien evita una pasión y su remolino de
emociones,
justamente éstas que regresan el brillo a los ojos
y restauran los corazones destrozados.

Muere lentamente
quien no gira el volante cuando está infeliz con
su trabajo, o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir
atrás de un sueño
quien no se permite, ni siquiera una vez en su vida,
huir de los consejos sensatos......

¡ Vive hoy !
¡ Arriesga hoy !
¡Hazlo hoy !
¡ No te dejes morir lentamente !
¡ No te impidas ser feliz !

Pablo Neruda

dimarts, 2 de novembre de 2010

Som-hi!

No és fàcil començar de zero, ens espanta el full en blanc, no ens agraden els inicis.

M'atreviria a dir que la gran majoria de les persones complim aquests ítems a l'hora d'enfrontar-nos a qualsevol projecte. Formem part d'una societat contemporània, sí, i moderna, també; però vivim arrelats a un passat conservador, ple d'etiquetes i falses relacions. Des de la política fins l'art (tot i que actualment fer bona política també pot ser tot un art) ens regim per uns estigmes que ens limiten totes les possibles innovacions més enllà d'aquesta barrera creada per nosaltres mateixos. I és que probablement, amb totes les novetats pedagògiques i les innovacions tecnològiques ens haguem quedat encallats en algun punt.

Es fa molt difícil començar de zero. Començar de zero vol dir pensar, crear, equivocar-se, reflexionar. Com podem permetre'ns el luxe de fer totes aquestes coses si anem sempre amb el temps just per a tot? Com podem deixar-nos algun forat lliure a la nostra agenda per poder escoltar-nos el que es ve de gust fer? A vegades sembla mentida que siguem nosaltres els que ens organitzem el nostre temps. Començar de zero és novetat, desconeixement, èxit o fracàs. I aquí apareix el gran problema. Vivim envoltats d'una por immensa al fracàs: pensar que potser no en som capaços; que pot no sortir-nos bé, que, simplement, no tindrà l'èxit que ens esperàvem... Totes aquestes pors superen les nostres ganes de tornar a començar i és just en aquest moment que ens encallem.

Ens espanta terriblement el full en blanc. Les creacions en general espanten i, sobretot, les grans creacions. I en el fons un full en blanc ens dóna peu a expressar, des de dins nostre, el que volem crear. Però clar, ja tornem a estar en les mateixes: crear. Hem de competir amb uns estils ja elaborats. I per què ens espanta tant transgredir aquests estils? Per què no ens podem imaginar una creació una mica més enllà? M'agrada aquesta paraula, m'agrada transgredir. I m'agradaria encara més si fóssim capaços de creure en un projecte educatiu que trenqués aquestes normes establertes fa uns anys i transgredís el que construeix la nostra vida quotidiana. Però ja se sap, mica en mica i entre tots...

No ens agraden els inicis, saber que ens queda per endavant tota una feina. Com diu Meiriem, es tracta d'esforçar-se en fer alguna cosa que no hem fet mai. I això comporta moviment, a l'estil intel·lectual, però moviment. Ens obliga a pensar en una mica més enllà, en l'oferta i la demanda existent i, sobretot, en les nostres necessitats. Ens demana intuir què és el que passarà, què creiem que és el que s'ha de fer, etc. I, ui!, quina angoixa no tenir ningú que et digui què passarà ni què s'ha de fer...

No és fàcil començar de zero, ens espanta el full en blanc i no ens agraden els inicis; però és que estem parlant del mateix de diferents maneres. Estem parlant de crear, de transgressió, d'intuïció, de novetat i això, avui en dia, costa.