Som-hi!

No és fàcil començar de zero, ens espanta el full en blanc, no ens agraden els inicis.

M'atreviria a dir que la gran majoria de les persones complim aquests ítems a l'hora d'enfrontar-nos a qualsevol projecte. Formem part d'una societat contemporània, sí, i moderna, també; però vivim arrelats a un passat conservador, ple d'etiquetes i falses relacions. Des de la política fins l'art (tot i que actualment fer bona política també pot ser tot un art) ens regim per uns estigmes que ens limiten totes les possibles innovacions més enllà d'aquesta barrera creada per nosaltres mateixos. I és que probablement, amb totes les novetats pedagògiques i les innovacions tecnològiques ens haguem quedat encallats en algun punt.

Es fa molt difícil començar de zero. Començar de zero vol dir pensar, crear, equivocar-se, reflexionar. Com podem permetre'ns el luxe de fer totes aquestes coses si anem sempre amb el temps just per a tot? Com podem deixar-nos algun forat lliure a la nostra agenda per poder escoltar-nos el que es ve de gust fer? A vegades sembla mentida que siguem nosaltres els que ens organitzem el nostre temps. Començar de zero és novetat, desconeixement, èxit o fracàs. I aquí apareix el gran problema. Vivim envoltats d'una por immensa al fracàs: pensar que potser no en som capaços; que pot no sortir-nos bé, que, simplement, no tindrà l'èxit que ens esperàvem... Totes aquestes pors superen les nostres ganes de tornar a començar i és just en aquest moment que ens encallem.

Ens espanta terriblement el full en blanc. Les creacions en general espanten i, sobretot, les grans creacions. I en el fons un full en blanc ens dóna peu a expressar, des de dins nostre, el que volem crear. Però clar, ja tornem a estar en les mateixes: crear. Hem de competir amb uns estils ja elaborats. I per què ens espanta tant transgredir aquests estils? Per què no ens podem imaginar una creació una mica més enllà? M'agrada aquesta paraula, m'agrada transgredir. I m'agradaria encara més si fóssim capaços de creure en un projecte educatiu que trenqués aquestes normes establertes fa uns anys i transgredís el que construeix la nostra vida quotidiana. Però ja se sap, mica en mica i entre tots...

No ens agraden els inicis, saber que ens queda per endavant tota una feina. Com diu Meiriem, es tracta d'esforçar-se en fer alguna cosa que no hem fet mai. I això comporta moviment, a l'estil intel·lectual, però moviment. Ens obliga a pensar en una mica més enllà, en l'oferta i la demanda existent i, sobretot, en les nostres necessitats. Ens demana intuir què és el que passarà, què creiem que és el que s'ha de fer, etc. I, ui!, quina angoixa no tenir ningú que et digui què passarà ni què s'ha de fer...

No és fàcil començar de zero, ens espanta el full en blanc i no ens agraden els inicis; però és que estem parlant del mateix de diferents maneres. Estem parlant de crear, de transgressió, d'intuïció, de novetat i això, avui en dia, costa.